La sèrie de La Fundació és una obra mestra icònica d?Asimov. Amb el teló de fons d?un Imperi Galàctic en decadència, la història de Hari Seldon és un testimoni clar de l?extraordinària imaginació que va donar forma a la ciència ficció moderna.
L?Imperi Galàctic s?ha expandit i consolidat al llarg de 12.000 anys, de manera que ningú pot sospitar que el cor d?aquest pròsper sistema està podrit. Ningú tret del psicohistoriador Hari Sheldon, que ha utilitzat la seva nova ciència per predir un futur terrible. Exiliat al desolat planeta Términus, Seldon estableix una colònia amb les ments més brillants de l?Imperi, una Fundació que té la clau per canviar el destí de la galàxia. Tanmateix, l?agonia de l?Imperi portarà nous enemics a la Fundació, que es veurà amenaçada abans fins i tot de començar la seva tasca.

Una mentida sosté un dels murs més pesants de Terramar, el que separa les ànimes dels morts i les dels vius. És evident que els humans i els dracs no podran seguir sostenint la foscor i el desequilibri del seu món.
En Ged, antic arximag de Terramar, envia en Vern a buscar el consell de la Tenar, la Tehanu i el rei Lebannen. A més, els dracs estan fent incursions a les Illes d?Occident, posant en perill la pau que volen pactar el rei Lebannen d?Havnor i el rei dels karguesos. L?Íria, un drac ferotge capaç de transformar-se en dona, emprendrà amb ells el viatge a l?Arbreda Immanent de Roke, el lloc més sagrat de Terramar i l?únic capaç d?acollir una batalla d?aquestes proporcions. L?heroïna, la sàvia, el mag, el rei i la dona drac només tindran una oportunitat per salvar el món.

Ai arriba al planeta Hivern amb la intenció de que aquest s?aliï a la Federació Galàctica de mons habitats per éssers humans, l?Ekumen. Ai no podia preveure les dificultats que s?hi trobaria tot i que no és la primera vegada que contacten amb aquest món. L?habiten dues civilitzacions enfrontades i Ai haurà de trobar quina pot ser l?adequada per a la seva proposta. A més, es troba una singularitat entre els éssers que hi viuen, no són ni homes ni dones, són hermafrodites que en el període de Kemmer o zel adopten un sexe o l?altre.
La mà esquerra de la foscor d?Ursula K. Le Guin tracta temes com la desigualtat de gènere, l?abús de poder, els interessos polítics i la manipulació mediàtica. També reflexiona sobre conceptes com el temps, les relacions i les condicions de supervivència. Le Guin aprofita al màxim els seus coneixements antropològics i filosòfics per escriure una obra que perdurarà en el temps.

La noche del 1 de mayo, Día del Trabajador, el obrero metalúrgico Luis Fiore asesina a su mujer disparándole con una escopeta. Este brutal hecho sirve de base en los cuatro capítulos que se entrelazan en la novela, como las diferentes caras de una misma figura.
Publicado originalmente en 1969 y definido como un texto fundamental de la nueva narrativa contemporánea argentina, Cicatrices presenta la prosa impecable y el ritmo sostenido característicos de Saer. La obra constituye una interrogación sobre el funcionamiento del mundo, sobre el conflicto entre el caos y el orden y sobre la insignificancia de la experiencia humana.

L?Imogen i l?Anthea, dues germanes, treballen juntes a Pure, una agència creativa. L?Anthea s?enamora d?una artista de la protesta que respon al nom d?Ifisol, les pintades gegantines de la qual ?distribuïdes per tota la ciutat i carregades d?insults a Pure? s?han convertit en el flagell de l?empresa. Quan l?Anthea i l?Ifisol es troben, l?atracció és inevitable.
Ali Smith, referent indiscutible de les lletres britàniques, ens presenta un relat divertit i fresc, poètic i polític, d?amor i de transformació... I també sobre l?absurditat del consumisme. Una història de revelacions tan agudament enginyosa com lírica que actualitza el mite clàssic de la metamorfosi d?Ifis.

En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és en teoria una societat sense govern o institucions autoritàries. Però fent recerca, es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d?enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n?hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d?Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.
Els desposseïts d?Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura des del feminisme i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi.
Una novel·la imprescindible, d?una profunda crítica social i política, escrita amb l?habilitat i el detallisme del que només és capaç Le Guin.

Sagitario es el último libro de ensayo que escribió Joan Fuster y, por eso mismo, se ha convertido en un texto imprescindible. Fuster presenta meditaciones, aforismos y artículos, tamizados a través de la experiencia que acumuló como escritor y ensayista.
Esta obra maestra de la escritura fusteriana destaca por su calidad literaria, por la diversidad temática que aborda, por la proximidad con la que nos presenta sus reflexiones y pensamientos y, sobre todo, por la perdurabilidad en el tiempo de sus textos, muchos tan vigentes ahora como cuando el libro se publicó por primera vez, en 1985.

Premi de Literatura Eròtica Feminista. Històries que ens parlen d?una sexualitat diversa i inclusiva que s?allunya dels estereotips marcats per la pornografia i pel sexe fal·locèntric normalitzat.
Fer les coses fora de norma és fer-les de manera autèntica, fugint d?una pretesa normalitat que ens restreny i ens vol fer encaixar a la força en una estructura caduca i patriarcal. Per això, a la convocatòria d?enguany trobareu relats sobre el sexe anal, l'onanisme femení, el gènere no binari, les fantasies, la comunicació del plaer a la parella, la diversitat sexual, el contacte en temps de Covid, el BDSM, el consentiment, el poliamor, el sexe a distància i l?estímul intel·lectual, entre d'altres temes excitants i estimulants.
En aquest recull trobareu històries que exploren múltiples facetes de la nostra sexualitat. Relats amb personatges propers amb els quals ens podem sentir fàcilment identificades? o no. Perquè el sexe també es descobriment i exploració.

Una científica está encerrada en un laboratorio, obsesionada por encontrar la fórmula definitiva del producto que ha sometido a la sociedad: unas pastillas que contienen experiencias humanas para sentir emociones y vivencias ajenas. La sociedad de consumo, incapaz de crear o de producir, ha roto el mecanismo que la hacía funcionar. El hombre ha sustituido su capacidad de imaginar, cooperar y compartir por una sed egoísta e insaciable a la caza de una experiencia superior. El culto del yo se refleja también en el cuerpo, en la posibilidad de cambiar cualquier parte de uno mismo, y dejar de ser para aparentar ser. La obstinación de vivir las vidas de los otros provoca el efecto contrario: el otro ya no existe, ya no importa.
El lector será propulsado hacia el vacío de una existencia que gira alrededor del individuo y de las apariencias, donde encontrará las hipocresías y contradicciones de su tiempo. Un mundo donde veremos las consecuencias de las noticias falsas y de unos medios de comunicación serviles con el poder, donde el hombre no necesita amenazas externas porque es su propio peor enemigo.

Harsha Walia defuig les explicacions simplistes de les crisis dels migrants i els refugiats i ens les mostra com a conseqüències inevitables de la conquesta capitalista i, alhora, de l?empobriment mundial derivat del canvi climàtic. Frontera i llei explora les diverses lògiques de la gestió de les fronteres: desplacen, immobilitzen, criminalitzen, exploten i expulsen migrants i refugiats. L?autora esclareix com les fronteres no tan sols divideixen la classe treballadora internacional sinó que, a més, consoliden les elits, la classe governant, i els règims nacionalistes i racistes.
Walia posa al descobert la intencionalitat de les mecàniques brutals de les fronteres, amb la dissecció de la inhumana política de gestió de fronteres nord-americana, de les fronteres externalitzades i colonials de l?Europa fortalesa i l?Àustralia blanca o de les migracions del Golf Àrab i Canadà per a la regulació ciutadana i les polítiques de control laboral.
Una lectura esclaridora en aquests temps de guerra, desigualtat, canvi climàtic i crisi sanitària mundial. Frontera i llei és una crida inequívoca a la revolució.